Errors comuns en webs fetes amb Wix o amb IA: com veure’ls tu mateix i com arreglar-los

1. Restes de la plantilla

Un peu que diu "© 2023 by" i el nom de la plantilla, icones de xarxes que porten als comptes de la plataforma en lloc dels teus, o un botó de Google+, que Google va tancar per a particulars l’abril de 2019.

Comprova-ho: llegeix el peu sencer i prem cada icona. Cadascuna hauria d’obrir el teu perfil.

Què pot passar: qui ho veu pot pensar que la web està a mig fer, i qui volia veure les teves xarxes acaba a les d’un altre.

Solució: posa el nom del teu negoci al peu, enllaça cada icona al teu perfil i esborra les que no facis servir.

2. Un formulari sense política de privacitat ni avís legal

El formulari de contacte o de cita demana nom, telèfon o correu, però no hi ha cap enllaç a una política de privacitat ni a un avís legal. L’RGPD (article 13) demana informar, en el moment de recollir les dades, de qui ets, per a què les faràs servir, amb quina base legal i a qui les donaràs. La LSSI (article 10) demana mostrar de manera permanent el teu nom o raó social, domicili, correu i NIF, i en professions regulades com la fisioteràpia, el col·legi i el número de col·legiat. Si el formulari demana el motiu de la consulta pot recollir dades de salut, que l’RGPD protegeix més (article 9).

Comprova-ho: mira si al costat del botó d’enviar hi ha un text breu amb enllaç a la política de privacitat, i si al peu hi ha Avís legal i Política de privacitat.

Solució: afegeix les dues pàgines i el text al costat del botó, i demana només les dades que necessites. El text, millor de la teva gestoria: una plantilla copiada pot no descriure el que fas tu.

3. Dues versions de la teva web publicades alhora

Vas fer una web nova i l’antiga continua publicada. Cerca el nom del teu negoci a Google i mira si surten dues adreces; també pots provar site: seguit de l’adreça antiga (Google avisa que aquesta cerca no ho mostra tot).

Què pot passar: Google agrupa les pàgines duplicades i en tria una com a principal, que pot no ser la que vols. No és una infracció, però el client pot acabar a la vella, amb horaris o preus antics.

Solució: redirigeix l’antiga a la nova amb una redirecció permanent (301 o 308), pàgina a pàgina si pots: segons Google és el senyal més fort. Si la plataforma no deixa redirigir, despublica-la.

4. Una etiqueta canonical que apunta a la plataforma

L’etiqueta canonical, invisible al codi, li diu a Google quina és l’adreça principal de cada pàgina. Algunes webs ja són al seu domini, però l’etiqueta continua apuntant a la plataforma (del tipus lateva.netlify.app).

Comprova-ho: al codi font de la portada cerca canonical i mira l’adreça que segueix href. Hauria de ser el teu domini.

Què pot passar: Google la tracta com un suggeriment, no com una ordre, però li estàs suggerint el contrari del que vols.

Solució: que cada pàgina declari la seva pròpia adreça al teu domini i que l’adreça de la plataforma hi redirigeixi. No facis servir noindex per a això: Google ho desaconsella.

5. Continuar a l’adreça gratuïta, amb l’anunci de la plataforma

Segons l’ajuda de Wix, al setembre de 2026, les webs gratuïtes porten un anunci de Wix a dalt i la seva icona a la pestanya; treure’ls i connectar un domini propi exigeix un pla Premium, i no n’hi ha prou de comprar només el domini.

Què pot passar: l’anunci ocupa la primera pantalla, l’adreça és difícil de recordar, i el que Google aprèn de la teva web queda lligat a una adreça que no és teva.

Solució: registra un domini amb el nom del teu negoci i connecta’l (amb el pla que ho permeti o portant la web a un lloc on el domini i el codi siguin teus), i redirigeix l’adreça vella (punt 3).

6. Pàgines que es munten al mòbil del visitant

Algunes pàgines exportades des d’eines d’IA carreguen la versió de desenvolupament de React i el traductor Babel des d’un servidor extern, i el mòbil de cada visitant munta la pàgina en obrir-la. La documentació de Babel desaconsella fer aquesta traducció al navegador fora de les proves, i la de React explica que la versió de desenvolupament és més gran i més lenta.

Comprova-ho: al codi font cerca babel i development. Si hi apareixen, la teva pàgina es munta així.

Què pot passar: triga més a aparèixer, sobretot en mòbils modestos, i arriba menys text als cercadors; Google recomana generar el contingut al servidor o per endavant perquè no tots els rastrejadors executen JavaScript.

Solució: compilar la web abans de publicar-la perquè arribi ja feta. Cal passar el codi a un projecte de veritat; no s’arregla des del xat de l’eina.

7. Dades desactualitzades

Un any de copyright antic, un horari que ja no és el teu, sense adreça, o un correu de Gmail o Hotmail en una web d’empresa. No és il·legal per si mateix (tret que hi faltin les dades de la LSSI, punt 2), però pot donar la impressió que el negoci ja no és actiu.

Solució: actualitza l’horari, l’adreça i el telèfon, que coincideixin amb la teva fitxa de Google, i si pots fes servir un correu amb el teu domini.

8. Només un telèfon per contactar

Qui et busca fora d’horari, o prefereix no trucar, pot marxar sense deixar el contacte. A més, la LSSI demana mostrar una adreça de correu electrònic.

Solució: posa el teu correu visible i, si vols, un formulari curt, amb el seu text de privacitat (punt 2).

Què faig jo a Omplia

A la pàgina d’inici tens una revisió gratuïta: hi enganxes l’enllaç i en un minut veus si ets al teu domini, què diu la canonical, si el text arriba a l’HTML i si hi ha formulari i enllaços a privacitat i avís legal, a més de títols, sitemap i capçaleres de seguretat. El contingut dels textos legals no el reviso: això és cosa de la teva gestoria.

Si prefereixes que ho arregli jo, porto la teva web al teu propi domini, amb el codi a nom teu, l’HTML complet a cada pàgina i redireccions des de les adreces velles, amb manteniment mensual opcional. Una web des de 890 € amb el preu de llançament, IVA no inclòs; el preu final depèn del que calgui fer i queda fixat per escrit abans de començar.